Tornar a la pàgina principal

CLOUD COMPUTING

605px-Cloud_computing_svg.png


Quan fem referència a l’oferta de serveis informàtics a través d’internet , no podem deixar de banda el concepte de “ Cloud Computing” en anglès, computació al núvol en català ( el núvol esdevindria una metàfora vers el nom d’internet), tecnologia que pot arribar a convertir-se en predominant per a l’emmagatzemen i la gestió de la informació en un futur no llunyà. És un concepte que incorpora el software com a servei (per exemple, la web 2.0) i una confiança en Internet per a satisfer les necessitats. Bons exemples de computació al núvol serien: Amazon EC2, Google Apps, EyeOS, Microsoft Azure i Ubuntu One que proveeixen aplicacions comunes en línea accessibles des de un navegador web.

Història

El cloud computing va començar amb proveïdors de servei d’Internet de gran escala com Google o Amazon.
George Gilder, en l’article que va escriure a la revista Wired de nom“Fàbriques d’Informació” l’any 2006 ja ens parlava d’un“sistema de recursos distribuïts de forma horitzontal , introduïts com a serveis virtuals (...) utilitzats com a recursos contínuament configurats i mancomunats”. Aquí es començarà a parlar de les diferències existents entre computació grid (en graella o com segurament nosaltres la coneixem: connexió en xarxa o red on un ordinador virtual està enllaçat per tot un conjunt d’ordinadors actuant a la vegada per a realitzar tasques grans) i computació al núvol. Els serveis d’aquests últims, a diferència dels primers, poden ser continus. Per tant, els núvols expandeixen els tipus de recursos disponibles: emmagatzemen d’archius, bases de dades i serveis web.


Avantatges i inconvenients

L’usuari té una gran avantatge amb aquest servei: pot accedir a les prestacions directament des del seu ordinador sense la necessitat d’haver d’instal·lar programes molt pesats pel que fa al nombre de bites ja que tota la informació es guarda a servidors que no depenen d’ell.

Aquest fet pot tenir repercussions i riscos en el camp de la confidencialitat de dades ja que s’otorga gran poder als proveïdors dels serveis. Aquests no permeten als usuaris posseir físicament els dispositius d’emmagatzemantge de les seves dades ( amb l’excepció de la possibilitat de copiar les dades a un dispositiu d’emmagatzemen extern, com una unitat flash USB o un disc duro), deixen la responsabilitat i el control en mans seves.

Aquest dependència a fet que la tecnologia rebés moltes crítiques. Algunes parlaven de que només era possible utilitzar les aplicacions i serveis que el proveïdor estigués disposat a oferir. El London Times, per exemple, va arribar a argumentar que aquestes pràctiques suposaven un retorn als anys 50 i 60 on tot es relacionava amb un ordinador central on els usuaris necessitaven contínues aprovacions. Segons Richar Stallman, fundador de la Free Software Foundation, la computació al núvol posa en perill les llibertats dels usuaris, perquè deixen la seva privacitat i les seves dades personals en mans de terceres persones.

Tornant a tractar els punts positius, no hem d’oblidar però que si amb el servei no és necessari instal·lar cap tipus de hardware, s’ aportarà gran simplicitat i menys inversió.

Altres avantatges respecte a l’ús del Cloud Computins són:

· Integració de serveis web: aquesta tecnologia es pot integrar amb molta facilitat i rapidesa amb la resta d’aplicacions, ja siguin desenvolupades de manera interna o externa.

·
Prestacions de serveis mundials: la seva infraestructura proporciona major capacitat d’adaptació, recuperació de dades i reducció al mínim temps d’inactivitat.

·
No es necessiten grans inversions en equipament: perquè van a càrrec del proveïdor del servei.

· Es treballa més ràpid i amb menys riscos. A més l’usuari pot treballar amb els seus documents des de qualsevol ordinador, no importa la seva localització.

Aquesta tecnologia no fa decidir entre actualitzar i guardar el treball realitzat ja que es conserva automàticament durant l’actualització.

Tipus de núvols


Els núvols poden ser:

- Públics

- Privats

- Híbrids

Núvols públics

Aquests són utilitzats per terceres persones. Els treballs dels usuaris poden barrejar-se en els servidors, els sistemes d’emmagatzemen i altres infraestructures dins del núvol.

Núvols privats

Són una bona opció davant la protecció de dades ja que hi ha només una persona que manipula aquest núvol controlant quines aplicacions poden donar-se i on. Estem parlant del propietari del servidor, de la xarxa i del disc i, per tant, té poder per decidir quins usuaris tenen permesa la utilització de la infraestructura.

Núvols híbrids
Aquests són una combinació dels dos anteriors. L’usuari és propietari d’unes parts però també compateix unes altres sota un control. Estarien destinades a aplicacions simples que no requereixen cap complexitat de sincronització o base de dades.


Segons Google, més de 1,75 milions d’empreses utilitzen les seves eines de Cloud Computing i que unes 3.000 companyies es registren cada dia per fer ús d’aquests serveis. Els especialistes afirmen que la innovació del software es centrarà en aquest concepte i aquestes maneres de fer, per tant, hem d’anar familiaritzant-nos amb aquestes formes d’utilització i gestió de la informació i integrar-les a l’escola i a la nostra pràctica com a mestres.

--- Ampliacions---
Definició de USBDefinició de disc dur
Computació en graella
Biografia de George Gilder (Anglès)
Biografia de Richar Stallman


(Pilar Rosa Grau)