TORNAR A ASPECTES TÈCNICS.

ELS PERIFÈRICS

Autors:
Clara Tordesillas Padrós
Fonts de documentació: viquipèdia i experts en la matèria.
Altres fonts de consulta:

Els perifèrics els podem definir com tots els elements que es poden connectar a la torre del ordenador. A més, també són perifèrics els dispositius que inclou la torre però que complementen el funcionament bàsic del ordinador. Gràcies a tots els perifèrics les possibilitats dels ordenadors s’amplifiquen.
Detalls dels diferents perifèrics:

a)PERIÈRICS DE SORTIDA:

1: Monitors

Podem classificar els monitors segons la tecnologia que utilitzen per mostrar les imatges (CRT, LCD, plasma, leds). Els monitors CRT, són els més antics, utilitzen tubs de raig catòdics i són totalment analògics. Els monitors LCD, també coneguts com monitors de cristall líquid, internament treballen digitalment, però exteriorment ho fan analògicament. Els LCD han deixat de ser pantalles voluminoses i pesades per convertir-se en pantalles planes i més lleugeres. Poc després dels monitors de LCD, van aparèixer els monitors de plasma, molt semblants als monitors de LCD. Els monitors de plasma, generalment, són més grans, ja que tenen una millor relació tamany/qualitat/preu. Els monitors LEDs, són els de més nova creació. Les principals diferencies entre un monitor de LED i un monitor LCD o plasma, és que els primers són molt més plans (poden arribar a fer entre 2 i 3 centímetres de gruix), tenen un menor consum elèctric i una major qualitat de la imatge. Una de les característiques que podem considerar, és el fet de poder-nos trobar amb monitors de pantalla tàctil, és a dir, funcionen mitjançant el dit o un altre instrument tocant directament la pantalla.
El tamany de les pantalles es mesura amb polzades (de manera diagonal), en podem trobar de moltes mesures diferents, des de 8,9” fins a més de 34”. A part de diferenciar-se per les polzades, els podem classificar pels píxels que tenen d’ample i d’alçada. Segons aquesta última classificació distingim les pantalles de 4:3 (4 píxels d’ample per cada 3 de verticals) i les de 16:9 (16 píxels d’ample per cada 9 de verticals).
Totes les pantalles que hem vist fins ara, es connecten a l’ordinador mitjançant la tarja gràfica. La qualitat d’imatge també dependrà en gran mesura de la qualitat de la nostra tarja gràfica.



external image df2155-06.jpgexternal image envision_g2016wa_lcd_monitor.jpg

2:Projectors:

Els projectors ens serveixen per projectar les imatges que veiem a la pantalla a una superfície més gran. Una bona superfície haurà de ser llisa i de color blanc. Hem de tenir clar que el projector només projecta l’imatge en forma de llum, per tant, no podem utilitzar-la com una pissarra digital interactiva. Per un millor visionat de la projecció, s’haurà de reduir l’il·luminació de l’espai on el projectem.
La majoria de projectors solen ser portàtils, fet que ens permet canviar-los d’ordinador segons les nostres necessitats. La majoria de projectors disposen de diverses entrades i sortides de vídeo i àudio, com poden ser les connexions USB, les del cable HD, o les dels cables RGB.

3: Pissarra digital:

La pissarra digital, també anomenada pissarra interactiva, la treballa un dels altres grups d’experts. Però hem de tenir en compte que aquestes necessiten estar connectades al corrent elèctric i al ordenador: mitjançant un cable USB o mitjançant un aparell de bluetooth sense fils ( el receptor de senyal s’ha de col·locar en qualsevol dels vèrtex, preferiblement als superiors, ja que si el col·loquem al vèrtex del costat amb la mà amb la que escrivim, podem bloquejar el senyal).

4: Altaveus o auriculars:

Els altaveus, normalment, solen tenir una potència de sortida entre 5w i 7w. Sol haver-n’hi dos, per poder-ho escolar amb estèreo (un altaveu a la nostra dreta i l’altre a l’esquerra). Un altre instrument de sortida del so de l’ordinador són els auriculars. Podem trobar auriculars de dues classes: de botó, els quals s’introdueixen a la orella, i els de casc, que envolten la orella. En educació és recomanable utilitzar els segons, ja que aquests no malmeten les orelles dels infants, les quals són més sensibles. Un complement que trobem pels altaveus, són els “home cinema”. El “home cinema” no es res més que uns altaveus, generalment de més potència i de més qualitat que els simples altaveus d’ordinador, als quals s’afegeix un subbuffer per poder reproduir més bé els sons greus. Tant els altaveus, com els auriculars i el home cinema, es connecten al connector de color verd de la tarja d’àudio del ordenador.

5:Impressora / fotocopiadores multifuncionals


b)PERIFÈRICS D’EMMAGATZEMAMENT:


1:Memòries USB

Aquest element ha revolucionat el transportament de la informació digital en els darrers anys, degut a la seva facilitat d’ús, la seva comoditat pel seu espai i pes reduït, i el seu preu econòmic. Les memòries USB ens serveixen per guardar al seu interior tota classe de documents i arxius digitals. La capacitat d’emmagatzematge dels USB és molt variada, des de 512 MB fins a 16 o 32 GB. El USB és connecta al ordinador d’una manera ràpida i fàcil mitjançant el connector USB incorporat a l’ordinador. Això facilita el traspàs d’informació d’un ordenador a un altre. És un element “plug and play”, que significa que el podem connectar a un ordinador, i sense necessitat d’apagar-lo el podrem utilitzar.

2:Disc durs

Podem distingir disc durs segons la seva capacitat, el sistema d’arxius (FAT16, FAT32 o NTFS, tot i que els 2 primers ja estan en desús) o si és intern o extern. Tots els ordinadors porten incorporat un disc dur intern, al que se li’n pot afegir un d’extern, ja sigui per augmentar la capacitat d’emmagatzematge global, o be, per poder fer còpies de seguretat del disc dur intern. Els interns, es connecten a la placa base de l’ordinador mitjançant un cable anomenat BUS o SCSI. Els externs, es connecten a l’ordinador mitjançant un cable USB i un altre cable que va a la corrent elèctrica. Podem trobar discs durs externs que funcionin sense el cable de corrent elèctrica, però aquets, generalment, necessiten connectar-se a l’ordinador mitjançant 2 ports d’USB, ja que és d’allà d’on treuen l’electricitat. Una variant que últimament està guanyant seguidors, és la dels discs durs portàtils multimèdia. Aquets ens permeten visualitzar imatges, vídeos o àudio, directament connectant-los al monitor, sense necessitat que l’ordinador estigui encès.

3: CD i DVD:

Aquests perifèrics ens permet reproduir i gravar DVD’s i CD’s. Aquests poden estar incorporats a la torre del ordenador o poden estar a l’exterior. Podríem distingir-los segons la seva velocitat de lectura o de gravació, tot i que actualment, ja s’ha arribat a unes velocitats molt altes i els de velocitats baixes han quedat obsolets. A l’igual que els discs durs, els interiors, es connecten a l’ordinador mitjançant un cable anomenat BUS, mentre que els exteriors, es connecten a l’ordinador mitjançant un cable USB. A diferencia dels Disc Durs exteriors, l’ús dels CD i DVD exteriors no està massa generalitzat.

c)PERIFÈRICS D'ENTRADA:


1: Teclat:

Els teclats ens permeten escriure, tant els números com les lletres. La majoria de teclats tenen entre 101 i 105 tecles aproximadament. Aquet número de tecles es pot reduir en teclats on l’anomenat teclat numèric s’hagui eliminat a favor de reduir l’espai que ocupa el teclat. Generalment, aquets teclats sense teclat numèric els trobarem en ordinadors portàtils, i sempre tindrem l’oportunitat de connectar un teclat numèric extern al port USB. Els teclats d’un ordinador es connecten a través del port PS/2, però els antics es connectaven pel port AT.
També trobem els teclats sense fils. Aquests no estan connectats directament al ordinador i ens permeten allunyar el teclat del monitor. Tot i aquesta característica, aquests teclats necessiten que un receptor de senyal estigui connectat al ordenador per rebre la informació que li enviem. En l’actualitat, s’està investigant amb teclats lluminosos, on el teclat ens apareix projectat en una superfície.

2: Ratolí:

Els ratolins han evolucionat de la mateixa manera que els teclats, per aquest motiu en trobem amb fils i sense fils. La majoria de ratolins, en l’actualitat, es connecten mitjançant un cable amb sortida USB o pel port PS/2, encara que els antics es connecten mitjançant un port de sèrie. Una altra innovació, és el funcionament del moviment del ratolí. Al principi funcionaven amb un bola com a base, que accionava mecànicament uns corrons que transmetien el moviment al ratolí, però actualment, la majoria, funcionen amb tecnologia làser.

3: Webcam:

Si disposem d’una webcam connectada a un ordenador amb una línia de banda ampla, podem compartir els vídeos de manera instantània, aquesta característica ens permet fer videoconferències. A més, també ens permeten controlar un determinat espai sense la nostra presència. Cal tenir en compte que la qualitat d’aquestes càmeres no és massa alta, per aquest motiu si volem enregistrar un vídeo de gran format, millor utilitzar una càmera de vídeo. Com que la qualitat és més baixa ens permeten enviar vídeos d’una manera més àgil. A part, aquests dispositius són més econòmics que les càmeres de vídeo digital o de fotografia digital.

4: Micròfon:

Es connecten al connector vermell de la tarja d’àudio de l’ordenador. Aquests ens permeten enregistrar digitalment sons, paraules, etc. permetent-nos modificar-les o incorporar-les a les nostres creacions. Hi ha certs programes que ens permeten, mitjançant l’ús dels micròfons, donar ordres a l’ordenador, fet que ajuda als nens que tenen algunes discapacitats.

5: Palanca de control:

El normalment anomenat “Joystick” funciona de la mateixa manera que un ratolí, però aquest perifèric està encarat i dissenyat per fer-lo servir en diferents jocs. En trobem de dos classes: els digitals que tenen 4 interruptors o els analògics que a part dels botons solen tenir controls lliscants.

6: Tauleta gràfica

Aquest perifèric pot rebre el nom de tauleta digitalitzador o tauleta gràfica. Aquest element té la mateixa funció que un ratolí, però per les seves característiques s’utilitza per dibuixar i fer retocs fotogràfics. És tracta d’una superfície plana, la qual pot ser de diferents grandàries, sobre la que podem dibuixar, clicar, etc. mitjançant un llapis dissenyat per aquesta superfície. La superfície no té imatge, és opaca. Apart d’aquest llapis, també existeixen altres eines de treball per aquestes tauletes com ara ratolins, aerògrafs, etc. Els diferents accessoris transmeten a la tauleta un número de sèrie únic, permetent al programari identificar si l'usuari té diversos dispositius d'entrada a la tauleta i assignar diferents propietats a ells (tipus de pinzell, color, esborrany,etc.) a cada un.

7: Lector de targetes

Cal tenir en compte que aquest perifèric tot i estar col·locat dins els perifèrics d’entrada, es tracta també d’un perifèric de sortida, ja que les targetes que hi introduïm també ens serveixen per extreure informació del ordenador. Aquests lectors de targetes poden ser tan externs com interns, inclús podem trobar algunes impressores que n’incorporen un. Tot i això, el cable connector és un cable USB. Les targetes compatibles que hi podem trobar són les següents: Memory Stick, MultiMediaCard, SDHC, Secure Digital, CompactFlash, xD , MD micro, microSD: , miniSD i SmartMedia.

8: Escaner